Pla estratègic

Actualment estem vivint un moment crucial en la nostra història com a país, tant a nivell econòmic com a nivell social. Més que estar passant una crisi econòmica de gran envergadura, el que realment estem vivint és un canvi d’època. No esperem doncs, tornar, d’aquí a un temps, a la “normalitat” anterior, el que ens trobarem és, simplement, que les coses seran diferents.

És un moment molt adient per a revisar el present de la nostra escola i valorar com ens hem de plantejar el nostre futur com a institució. Així ho entén la Junta de l’APBSM i per això ha plantejat l’elaboració d’un pla estratègic que estebleixi a mitjà termini, les directrius i les estratègies a seguir.

La feina que es planteja és de gran envergadura i de calat profund, però, al mateix temps, extraordinàriament engrescadora. Estem parlant del futur de la nostra escola, que és el mateix que parlar del futur dels nostres fills i alumnes i del nostre propi futur. Estem mirant de fixar les grans directrius que ens han de servir de referència en aquesta transformació constant en la recerca de l’excel·lència de la nostra comunitat educativa, i aquesta és una tasca de tots, sense excepcions.

Per a fer-ho s’han establert dues fases diferenciades:

  1. La primera de recollida de valoracions de persones significades per la seva pertinença a grups de gestió i participació de l’escola i que han de permetre elaborar les principals línies estratègiques d’actuació.
  2. La segona, de plantejament i concreció dels plans d’actuació que caldrà portar a terme amb la definició d’accions, calendaris i responsables.

El primer pas en tot aquest procés, ha estat la definició per part de la Junta de l’APBSM dels grans àmbits d’actuació en els que emmarcar aquest Pla Estratègic i que han estat els següents:

 

L’Ideari de l’Escola Proa és el resultat d’un procés de reflexió dels mestres i pares del centre, sobre tot allò que configura i identifica la nostra manera de fer escola. En ell es vol respondre, de manera genèrica, a preguntes tals com què entenem per educar, quins valors assumim i transmetem als alumnes, com ho fem, quin és el resultat final que pretenem obtenir amb la nostra tasca d’educadors, què és el que ens defineix com a escola… Aquesta filosofia de base, es desenvolupa en el Projecte Educatiu que està format per un conjunt de documents (projecte lingüístic, projecte de convivència, projecte d’atenció a la diversitat, pla TAC, etc.) que estableixen les bases a partir de les quals es plantegen i es desenvolupen les accions pedagògiques de l’escola. El Projecte Educatiu sempre està viu i en constant revisió.

L’Ideari de l’Escola es va aprovar l’abril de 1987. El va revisar el Consell Escolar el maig de 1995 i en va aprovar la revisió l’Assemblea de l’APBSM l’octubre de 1995. Ha estat actualitzat el mes de febrer de 2011, per adaptar-lo als requeriments de la Carta de Compromís Educatiu entre les famílies i l’escola, que va aprovar l ́Assemblea de l’APBSM primer i el Consell Escolar després, el desembre de 2010.

L’Ideari de l’Escola està publicat a la plataforma interna a l’apartat “carpetes / carpeta pública / escola Proa”, a disposició de tothom que el vulgui consultar: pares, mares, alumnes i personal del centre.

El pas de la societat industrial a la societat de la informació ha implicat enormes canvis no només en l’àmbit econòmic, sinó en la societat en general. El desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ha tingut influència a tots els espais de les nostres vides, des de la producció industrial fins a les pràctiques quotidianes. El repte amb què avui es troba el sistema educatiu és, doncs, el d’avançar cap a un model de creixement basat en el coneixement i la innovació i en el foment i l’explotació de la capacitat emprenedora. En aquest context, un element clau és la capacitat de generar nous projectes i d’impulsar-los amb equips innovadors, competitius i de talent. Conseqüentment, la formació esdevé quelcom imprescindible.

La recerca és la indagació original planificada, que persegueix descobrir nous coneixements i una superior comprensió en l’àmbit científic i tecnològic. Quan s’apliquen els resultats de la investigació o de qualsevol altre tipus de coneixement científic per a la millora substancial de materials, productes, processos o sistemes preexistents, s’està innovant i produint desenvolupament.

Quant a la innovació educativa, una referència bastant acceptada la defineix com una sèrie d’intervencions, decisions i processos que tracten de modificar actituds, idees, cultures, continguts, models i pràctiques pedagògiques al mateix temps que introdueix, en una línia renovadora, nous projectes i programes, materials curriculars, estratègies d’ensenyament-aprenentatge, models didàctics i una altra forma d’organitzar i gestionar el currículum, el centre i la dinàmica de l’aula.

La innovació educativa s’associa a la renovació pedagògica i també al canvi i a la millora. Tot i que no sempre un canvi implica millora, tota millora sempre implica canvi.

La paraula qualitat té múltiples significats. De forma bàsica, es refereix al conjunt de propietats inherents a un objecte que li confereixen capacitat per satisfer necessitats implícites o explícites. D’altra banda, la qualitat d’un servei és la percepció que l’usuari té del mateix, és una fixació mental del consumidor que assumeix conformitat amb aquest servei i la capacitat d’aquest per satisfer les seves necessitats. Per tant, aquesta qualitat s’ha de definir en el context que s’estigui considerant.

En un centre educatiu, el factor fonamental per a aconseguir una bona qualitat del servei és el factor humà. Totes i cadascuna de les persones que intervenen en els diferents processos, i molt particularment els docents.

Un sistema de gestió de la qualitat és una sèrie d’activitats coordinades que es duen a terme sobre un conjunt d’elements (recursos, procediments, documents, estructura organitzacional i estratègies) per aconseguir la qualitat dels serveis que s’ofereixen a l’usuari. És a dir: planejar, controlar i millorar aquells elements d’una organització que influeixen en la satisfacció de l’usuari i en l’assoliment dels resultats desitjats per l’organització. Que una institució tingui implantat un sistema de gestió de la qualitat, vol dir que aquesta institució gestiona la qualitat dels seus productes i serveis d’una forma participada, ordenada, planificada i controlada.

Una condició important per al desenvolupament de l’ésser humà i de les institucions és el reconeixement de la pertinença. Es tracta d’una condició que arrela en les persones de manera més profunda que altres desigs o necessitats.

El sentiment de pertinença d’un infant o d’un jove en una escola és molt més que la inclusió dins d’un aula ordinària. Va molt més enllà del dret d’assistència a un grup de classe. S’emmarca en la necessitat de sentir-se valorat i part important de l’escola. De sentir-se protagonista. I aquesta idea cal extrapolar-la a les famílies dels alumnes i als professionals que treballen en el centre.

Pel que fa referència a l’organització escolar, el sentiment de pertinença que puguin tenir els seus usuaris és cabdal per tal d’obtenir el seu suport i la seva implicació en la institució. El repte està en la capacitat de l’escola per crear el clima i les conviccions necessàries per fer-ho possible.

Segurament l’element principal (que no pas l’únic), afavoridor de la difusió i arrelament d’aquest sentiment, és un bon sistema de comunicació entre tots els membres de la comunitat educativa.

Les comunitats d’aprenentatge es defineixen com un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per a aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, inclosa l’aula.

El finançament és l’acció d’aconseguir recursos i mitjans de pagament per a un projecte o una empresa, per destinar-los a l’adquisició de béns i serveis, necessaris per al desenvolupament de les funcions de l’empresa o la realització d’un projecte.

L’economia estudia la manera racional d’aconseguir algun objectiu en particular, sovint amb recursos escassos. La gestió econòmica de l’Escola Proa no té altra finalitat que la de fer-la viable i durable en el temps amb la finalitat d’aconseguir els millors recursos possibles al servei dels objectius pedagògics del centre.

El finançament de l’Escola Proa té, actualment, dues fonts principals: els ajuts econòmics de l’administració educativa (com a conseqüència de ser un centre concertat) i les aportacions econòmiques directes que fan les famílies (quotes mensuals). Algunes activitats paral·leles, com ara la venda de la loteria de Nadal o el lloguer de les 100 places d’aparcament de l’edifici nou, permeten uns ingresos addicionals que repercuteixen positivament en les aportacions econòmiques que fan les famílies.

 

El pas següent ha estat posar en marxa 5 grups de treball, un per cada àmbit definit, representatius de tots els estaments de l’escola.

La finalitat… Proposar, a partir de les valoracions recollides en les enquestes, els objectius estratègics que, al seu parer, caldria desenvolupar. Se’ls va demanar que fossin pocs, fonamentats i, en opinió del grup, molt rellevants. Si el grup ho considerava oportú, també podia indicar, per a cadascun dels objectius estratègics, possibles plans d’actuació (accions concretes per a assolir els objectius proposats). Un mateix objectiu estratègic pot tenir més d’un pla d’actuació.

Aquesta proposta sorgida dels grups de treball, ha definit set grans objectius estratègics:

Arran dels canvis que ha experimentat la societat en tots els seus àmbits, cal una definició actualitzada de la missió i visió de l’escola que s’adequï als nous temps i reculli els conceptes que, a la pràctica, conformen la nostra manera de fer escola avui en dia i la nostra visió de cap on volem tendir.

Cal que l’escola es mantingui vinculada a un entorn canviant. Hem de mantenir al dia els objectius en funció dels canvis socials i anar-hi adaptant el llenguatge.

Cal que tota la comunitat educativa s’identifiqui amb l’ideari i, per tant, que aquest sigui realment cosa de tots.

Les persones estan en el centre de la vida de qualsevol organització i encara més en un centre educatiu. El factor humà condiciona absolutament la realitat del dia a dia. La repercusió de les seves accions és tant directa que la seva idoneitat i la seva expertesa es fan imprescindibles.

És molt important el reconeixement explícit de tota la comunitat educativa de les persones que porten a terme bones pràctiques amb dedicació i generositat.

El professorat és la pedra angular d’una escola. Una bona part dels recursos del centre han d’estar destinats a donar suport a la seva tasca.

Els canvis socials i tecnològics reclamen una escola oberta a les noves realitats i als nous requeriments. Cal, per tant, que el professorat es formi constantment amb una ment oberta a la recerca i a la innovació enfocada a la millora educativa.

L’escola ha de possibilitar que tot això sigui possible.

L’exercici de l’autonomia de l’escola és inseparable del nostre compromís d’avaluar processos i resultats de tot el que es fa.

Entendrem l’avaluació com a constatació de punts forts i de necessitats de millora, sempre d’acord i en col·laboració amb els diversos estaments i persones que formen la nostra comunitat educativa.

Un sistema de gestió de qualitat permet conèixer la situació global a partir de la realitat de tots els aspectes que puguin definir-la, repensar processos i garantir la seva coherència.

El sentiment de pertinença a l’escola i la implicació de tota la comunitat educativa són condicions indispensables per a esdevenir una veritable comunitat d’aprenentatge.

Conèixer la història de l’escola, potenciar la participació de tothom, intensificar la comunicació assertiva entre famílies i escola, potenciar la col·laboració dels pares, afavorir la integració dels alumnes i mantenir la seva implicació al llarg de la seva vida escolar…, tots ells són factors potenciadors del sentiment de pertinença.

Des del seu origen l’Escola Proa és una entitat vinculada al barri. Mantenir-la oberta, al nostre entorn i a la col·laboració amb altres entitats forma part de la nostra identitat com a institució.

D’altra banda, potenciar la presència de l’escola socialment, permet la difusió del seu coneixement com a entitat i afavoreix la seva bona imatge i les seves possibilitats com a alternativa desitjable en l’ambit del servei educatiu.

L’escola com a institució ha de vetllar per adequar-se constantment a la realitat social i econòmica dels seus usuaris,

La seva viabilitat i permanència passen per mantenir i millorar la demanda i l’ocupació actuals. Cal per tant, potenciant al màxim l’eficiència dels recursos de què disposa i explorar noves línies d’activitats.

 

comissió d’innovació

escola-interior-aula-1

Míriam Baixas, Jordi Borràs, Xènia Bujan, Sergi J. Garcia, Àlex Gimeno, Josep Hostau, Sebastià Idelshon, Joaquim Mairal, Josep Ma. Martorell, Mari Rico, Ester Ventura, Victòria Zamora.

comissió de participació

participacio2

Laura Font, Manolo Macias, Elena Marco, Francesc Martínez, Xavier Parra, Elba Romeu, Ricard Salcedo, Elvira Senmartí, Laura Vinuesa, Mercè Xicola.

comissió de màrqueting

p3-tabletes1

Sònia Bosch, Cristina Garcia, Ismael González, Rosa Ma. Manzano, Anna Morillas, Sergio Pérez, Elisabeth Prieto, Rosa Rico, Andreu Robusté, Paco Rodríguez, Laura Vicente.